martes, 27 de diciembre de 2016

1899 TRAGEDIA EN LA IGLESIA DE SAN PEDRO.


              

                    PÀNIC EN L'ESGLÉSIA.

                                                    1 d'Abril 1899 



En la majoria de la premsa a nivell nacional va ser notícia destacada el succés, ací destaquem tots els retalls que hem pogut rescatar, però destacarem dos molt significatius, el de les Províncies, i el del diari republicà "el Motín", que era un setmanari satíric, republicà i anticlerical. Tràgica notícia del periòdic Las Provincias del dia 1 d'abril de 1899, en la que a causa del pànic creat per un esglai, els fidels que es trobaven en l'interior de l'església, es van alarmar, tenint un final tràgic, passem a desenrotllar la notícia tal com la narrava en el diari Las Provincias el seu corresponsal en aquella luctuosa data.    




Las Provincias del dia 1 d'abril de 1899.






DESGRÀCIES EN UNA ESGLÉSIA.

 En l'església de Paterna va ocórrer despús-anit un tristíssim succés originat per una falsa alarma. Serien pròximament les huit i mitja, es trobava la parròquia de la dita Vila materialment atapeïda de fidels, que segons costum, havien anat a sentir el sermó del Mandat. Era tal l'aglomeració, que moltíssimes dones no van poder penetrar en el temple, i formant apinyat grup, es van col·locar en un carreró que hi ha junt amb la porta.
 A l'hora abans citada i en el moment en què el senyor vicari, El senyor Emilio Calabuig, pujava al polpet per a pronunciar el sermó, es va sentir en el carrer una veu que va dir: "¡Un carro, un carro! ", este crit va ser l'origen de les espantós tumult, perquè instantàniament es van precipitar cap a la porta, que prompte quede obstruïda per un muntó de sers humans, que es masegaven i xafaven entre una cridadissa terrible i laments d'angoixa.




Immediatament, després, van entrar el metge D. Federico Ballester, en unió del jutge D. Salvador Vila i diversos sergents i soldats del regiment de Tetuan, van practicar un escrupolós registre en l'església, trobant Josefa Benlloch "Calahueta", de 44 anys, morta, amb el cos completament magolat a conseqüències d'haver-li passat per damunt tota la gent.


L'altre víctima d'este trist i lamentable succés va ser un xiquet de nou mesos, a qui sa mare Francisca Moya, portava en braços, i que al ser espentada per la multitud, va caure, agarrant a la infeliç criatura davall. L'angelet presentava en el cap dos ferides, una d'elles junt amb el pols dret, i l'altra, que pareix produïda per un pal de cadira, en l'occípit.
Sa mare, que es troba en llit a conseqüències de l'esglai, també resulte amb la nina dreta dislocada i diverses contusions en el cos.
 També va haver-hi una xica que va ser enrotllada i derrocada al sòl en la mateixa porta de l'església. Sa mare, que a males penes havia aconseguit eixir, al sentir les veus de socors de la seua volguda filla, va tornar al lloc del succés, i agafant-la dels braços va aconseguir traure-la, alliberant-la d'una mort segures.

Una altra dona, a l'intentar arreplegar a una xiqueta que estava en el sòl, va rebre un mos en una cama, d'algú que lluitaria desesperadament per alçar-se.
 El jutge Sr. Vila, va fer saber per mitjà d'un pregó que el nombre de desgràcies no era el que s'havia dit; però a pesar d'açò, no va poder restablir la tranquil·litat en la població.





Respecte a l'origen del tumult, sap-se que en efecte, es va sentir en el carrer el crit un carro! , crit que van donar diverses dones, i va ser interpretat pel d'un petard! Llavors, i a causa de l'atabalament, una persona va entropessar en un dels candelers del monument, va agarrar foc la vela a unes gases, i al veure la gent les flames, va ser quan es va abalançar d'una manera indescriptible buscant el carrer.

Els cadàvers de les dos víctimes van ser traslladats ahir al cementeri, i hui, probablement se'ls practicara l'autòpsia. 
El jutge Sr. Vila, va estar tota la nit practicant les degudes diligències, i va prendre ahir demà diverses declaracions. 
Ahir tard es va traslladar el jutjat de guàrdia, al dit poble per a instruir les oportunes diligències.

El governador civil Se. Comte de Simón, es va assabentar de la catàstrofe per un altre conducte que l'oficial, i immediatament va cridar per telèfon a l'alcalde per a amonestar-li. L'autoritat municipal de Paterna no es trobava en el poble; no obstant això, va poder el governador comunicar-se amb ell, i al preguntar-li per què no se li havia donat part a continuació, va contestar que calculava que el succés no tenia importància. Ahir tard es va rebre en el govern civil notícia oficial del funest accident.



En el setmanal satíric El Motí, donaven un enfocament totalment a la notícia, deixant caure la culpa en allò diví i la creença dels fidels sobre l'església, curiós articule.




Setmanari El Motí 1 d'abril 1899.








Ja no hi ha màrtirs!




Estaven els fidels resant fervorosament en l'església de Paterna (València) quan es va sentir un gran soroll.
 Amb este menyspreu a la vida que la religió infon en els que estan segurs de que la matèria en fang vil, com l'esperit essència sublim, van començar a cridar, a córrer, a entropessar, a masegar-se, per guanyar com més prompte millor la puerta.. 
Diverses dones, presa de violents sincopes, van caure a terra, sent xafades pels quals fugien; una d'elles i una xiqueta van quedar mortes.

Diverses van aconseguir salvar-se eixint del temple quasi nues a conseqüència d'haver-se destrossat els seus vestits en els destrets.
 Van ser moltes les que van resultar ferides, algunes de gravetat.
 Esbrinada després la causa d'aquell gran terbolí, va caure en el compte que el soroll ho havien produït uns quants carros carregats de ferro que van passar pel carrer on està situada l'església. 
Temps aquells en què els fidels desafiaven la mort dins i fora dels edificis consagrats al culte per la fe que tenien en la poderosa i segura intercessió de les imatges que veneraven amb quanta raó vos trobe a faltar! .

Hui, el que perix víctima d'un sinistre, d'eixa o de qualsevol altra classe, és perquè no pot passar per un altre punt.
 Ja no hi ha herois! Ja no hi ha màrtirs! , Plorem la nostra degeneració cristiana.



altres periòdics:



                                        La Vanguardia.


  
                             el Globo.




                             la Época.





La Dinastía.






El Día.




La Correspondencia Militar.




La Reforma.





















                   PÁNICO EN LA IGLESIA.

                             1 de Abril 1899




En la mayoría de la prensa a nivel nacional fue noticia destacada el suceso, aquí destacamos todos los recortes que hemos podido rescatar, pero vamos a destacar dos muy significativos, el de las Provincias, y el del diario republicano "el Motín", que era un semanario satírico, republicano y anticlerical. 


Trágica noticia del periódico Las Provincias del día 1 de abril de 1899, en la que a causa del pánico creado por un susto, los fieles que se encontraban en el interior de la iglesia, se alarmaron, teniendo un final trágico, pasamos a desarrollar la noticia tal como la narraba en el diario Las Provincias su corresponsal en aquella luctuosa fecha.




Diario Las Provincias 1 de abril 1899.




DESGRACIAS EN UNA IGLESIA.


En la iglesia de Paterna ocurrió anteanoche un tristísimo suceso originado por una falsa alarma. Serian próximamente las ocho y media, se hallaba la parroquia de dicha Villa materialmente atestada de fieles, que según costumbre, habían ido a oír el sermón del Mandato. Era tal la aglomeración, que muchísimas mujeres no pudieron penetrar en el templo, y formando apiñado grupo, se colocaron en una callejuela que existe junto a la puerta.
A la hora antes citada y en el momento en que el señor vicario, Don Emilio Calabuig, subía al pulpito para pronunciar el sermón, se oyó en la calle una voz que dijo: “¡Un carro, un carro!”, este grito fue el origen de las espantoso tumulto, porque instantáneamente se precipitaron hacia la puerta, que pronto quedo obstruida por un montón de seres humanos, que se estrujaban y pisoteaban entre una gritería terrible y lamentos de angustia.




Inmediatamente, después, entraron el médico D. Federico Ballester, en unión del juez D. Salvador Vila y varios sargentos y soldados del regimiento de Tetuán, practicaron un escrupuloso registro en la iglesia, encontrando a Josefa Benlloch “Calahueta”, de 44 años, muerta, con el cuerpo completamente magullado a consecuencias de haberle pasado por encima toda la gente.
El otro víctima de este triste y lamentable suceso fue un niño de nueve meses, a quien su madre Francisca Moya, llevaba en brazos, y que al ser empujada por la multitud, cayó, pillando a la infeliz criatura debajo. El angelito presentaba en la cabeza dos heridas, una de ellas junto a la sien derecha, y la otra, que parece producida por un palo de silla, en el occipucio.
Su madre, que se halla en cama a consecuencias del susto, también resulto con la muñeca derecha dislocada y varias contusiones en el cuerpo.
También hubo una muchacha que fue arrollada y derribada al suelo en la misma puerta de la iglesia. Su madre, que a duras penas había logrado salir, al oír las voces de socorro de su querida hija, volvió al lugar del suceso, y cogiéndola de los brazos consiguió sacarla, librándola de una muerte seguras.
Otra mujer, al intentar recoger a una niña que estaba en el suelo, recibió un mordisco en una pierna, de alguien que lucharía desesperadamente por levantarse.
El juez Sr. Vila, hizo saber por medio de un pregón que el número de desgracias no era el que se había dicho; pero a pesar de esto, no pudo restablecer la tranquilidad en la población.



Respecto al origen del tumulto, sábese que en efecto, se oyó en la calle el grito ¡un carro!, grito que dieron varias mujeres, y fue interpretado por el de ¡un petardo! Entonces, y  a causa del atolondramiento, una persona tropezó en uno de los candeleros del monumento, prendió fuego la vela a unas gasas, y al ver la gente las llamas, fue cuando se abalanzó de un modo indescriptible buscando la calle.
Los cadáveres de las dos víctimas fueron trasladados ayer al cementerio, y hoy, probablemente se les practicara la autopsia.
El juez Sr. Vila, estuvo toda la noche practicando las debidas diligencias, y tomó ayer mañana varias declaraciones.
Ayer tarde se trasladó al juzgado de guardia, a dicho pueblo para instruir las oportunas diligencias.

El gobernador civil Se. Conde de Simón, se enteró de la catástrofe por otro conducto que el oficial, e inmediatamente llamó por teléfono al alcalde para amonestarle. La autoridad municipal de Paterna no se hallaba en el pueblo; sin embargo, pudo el gobernador comunicarse con él, y al preguntarle por qué no se le había dado parte seguidamente, contestó que calculaba que el suceso no tenía importancia. Ayer tarde se recibió en el gobierno civil noticia oficial del funesto accidente.




En el semanal satírico El Motín, daban un enfoque totalmente a la noticia, dejando caer la culpa en lo divino y la creencia de los fieles sobre la iglesia, curioso articulo.



Semanario El Motín 1 de abril 1899.






¡YA NO HAY MÁRTIRES!

Estaban los fieles rezando fervorosamente en la iglesia de Paterna (Valencia) cuando oyosé un gran ruido.
Con este desprecio a la vida que la religión infunde en los que están seguros de que la materia en barro vil, como el espíritu esencia sublime, comenzaron a gritar, a correr, a tropezar, a estrujarse, por ganar cuanto antes la puerta..
Varias mujeres, presa de violentos sincopes, cayeron al suelo, siendo pisadas por los que huían; una de ellas y una niña quedaron muertas.
Varias lograron salvarse saliendo del templo casi desnudas a consecuencia de haberse destrozado sus vestidos en las apreturas. Fueron muchas las que resultaron heridas, algunas de gravedad.
Averiguada después la causa de aquella gran tremolina, cayóse en la cuenta de que el ruido lo habían producido varios carros cargados de hierro que pasaron por la calle donde está situada la iglesia.
Tiempos aquellos en que los fieles desafiaban la muerte dentro y fuera de los edificios consagrados al culto por la fe que tenían en  la poderosa y segura intercesión de las imágenes que veneraban ¡con cuánta razón os echo de menos!.

Hoy, el que perece víctima de un siniestro, de esa o de cualquiera otra clase, es porque no puede pasar por otro punto.
¡Ya no hay héroes! ¡ Ya no hay mártires!, Lloremos nuestra degeneración cristiana.




otros periódicos:

                                         La Vanguardia.





El Globo.



la Época.





La Dinastía.




El Día.




La Correspondencia Militar.




La Reforma.

























                   

No hay comentarios:

Publicar un comentario