miércoles, 6 de septiembre de 2017

TAL DÍA COMO HOY, PERO EN 1916.



         HOMENAJE AL MAESTRO.

En el año 1916, tal día como hoy, hace 101 años el pueblo de Paterna y en su nombre el Ayuntamiento de Paterna, decidió homenajear a este ilustre maestro nombrándolo hijo predilecto de la población y nominando una calle con su nombre y apellidos.
Recuperamos aquel recorte de prensa que se publico en su día.





                    La Correspondencia de Valencia.
                             6 de septiembre de 1916.



El ayuntamiento de Paterna ha nombrado hijo predilecto de la población al maestro de la escuela pública de niños de la misma, don Francisco Canós San Martín, que hace 25 años cumple su educadora misión de modo admirable.
También ha acordado dar el nombre de Maestro Canós a la calle de la fábrica ; pedir para tan digno profesor la cruz de Alfonso XII, y crear dos premios extraordinarios  con el nombre del maestro Canós, el de niños y de María Carbonell, el de niñas, para las escuelas de Paterna.
Actos como el realizado por el ayuntamiento de dicha villa honran, tanto a la corporación como al digno profesor a quien se dedica el homenaje.




En el salón de sesiones del ayuntamiento de Paterna se celebró el domingo un banquete en honor a ilustrado maestro don Francisco Canós, asistiendo al acto la mayoría de sus antiguos discípulos; una comisión de aquel ayuntamiento, presidida por el alcalde  señor García Salvador, representantes de varias asociaciones, médicos, maestros y otras distinguidas personalidades que se asociaron al homenaje.
Se pronunciaron elocuentes discursos, y al dar las gracias el festejado, propuso la creación de Asociaciones de Cultura, para el fomento de antinas, Roperos y Colonias Escolares, idea que recogió el alcalde Paterna, proponiendo llevarlo a la práctica, como asimismo la de dar nombre del maestro Canós a una de las calles, y crear dos premios escolares, en metálico, designados con los nombres de Premio Francisco Canós y Premio María Carbonell.
El culto acto fue muy celebrado por todo  el vecindario de Paterna, donde el señor Canós goza de generales simpatías y aprecio.









 Va nàixer el 3 de juny de l’any 1867 en Poble Nou del Mar (Cabanyal) València. Casat en primeres noces amb la Sra Amalia Fenollosa, va tindre set fills i després de la defunció d’aquesta, amb Sra Josefa Cabanes, amb la qual va tindre dos filles. Quasi totes les seues filles van estudiar i van exercir com a mestres.
            Pensionat per Excma Diputació Provincial de València, cursa estudis corresponents als graus elementals i superior, obtenint en els exàmens de les assignatures excel·lents notes. Posteriorment, en l’escola normal de la dita ciutat, cursa els estudis elementals i superiors de la carrera de Magisteri. A Barcelona, en l’Escola Normal de Mestres, realitza els exercicis corresponents a la Revàlida obtenint la qual·lificació d’excel·lent l’any 1896.
            Va ser mestre per oposició en l’Escola Elemental de Dos Aguas, El Puig i Paterna (València). Al 1891, després de guanyar unes oposicions amb el numero u per unanimitat del tribunal, exerceix la seua professió en l’Escola Elemental de Castelló anomenada Hospital, la qual després , l’any 1894 va passar a anomenar-se Pestagua, on romandre fins al 1918.
            Pel zel en l’exercici dels seus càrrecs, així com dels excel·lents resultats obtinguts en l’ensenyament, va merèixer dos vots de gràcia de la Junta local de Paterna, una menció honorífica de la Provincial de Valencia i tres vots de gràcia de la Provincial de Castelló.
            En 1916, els seus antics alumnes de Paterna li van retre un homenatge i l’Ajuntament el declara Fill Predilecte i dóna el seu nom a uns dels carrers de la Població, creant un premi anual en metàl·lic anomenat “Premi Francisco Canós”.
            Es autor de diverses obres “Enseñanza gradual y cíclica de Geografía”, “Enseñanza gradual y cíclica de gramática española” i “Enseñanza gradual y cíclica de Geometría, Dibujo y Agrimensura”, aprovada com a llibre de text per a les Escoles de Primera Ensenyança per R.O. de 4 de març de 1987.
            Designat per la Junta Provincial d’Instrucció Pública, va representar el Magisteri Castellonenc, en el festival acadèmic celebrat a la Cort el maig de 1902, amb motiu de la jura de S.M. el Rei D. Alfons XIII.
            Per serveis humanitaris prestats a soldats malalts i ferits en campanya està condecorat amb la Medalla d’Or i la Gran Placa d’Honor i Mèrits de la Creu Roja i Medalla de Plata d’Alfons XIII.
            Va ser vocal i ponent en l’Assemblea Pedagògica celebrada a València en 1902 amb motiu de les festes centenàries de la Universitat.
            Subvencionat per l’Excel·lentíssim Ajuntament de Castelló va assistir al Curs de Treball Educatiu celebrat a Madrid durant les vacances de 1904 i al 1905 va impartir un curs, junt amb altres professors, sobre l’esmentada disciplina.
            Va exercir un intens treball social des d’una sèrie d’institucions assistencials que va fundar, va dirigir o en les quals va col·laborar. Fou vocal de la Junta Local de Primera Ensenyança, conseller fundador de la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de Castelló, vicepresident de la Comissió Provincial de la Creu Roja, vocal de la Junta Patronat de Presos, vocal de la Junta Provincial de Protecció a la Infància i de l’Associació Castellonenca de Caritat.
            Una mostra de tot açò son les innumerables col·laboracions per mitjà de conferències i articles apareguts en la premsa local.
            Com a professor regent de l’Escola Superior de Pràctiques agregada a l’Institut General i Tècnic de Castelló va exercir durant tretze cursos acadèmics les càtedres de Gramatica Castellana i Pràctiques d’Ensenyança en els Estudis Elementals de Magisteri (1901-1914).
            Entre altres molts va ser professor de Bernat Artola i Manuel Segarra Ribes.
            En 1919 passa com a Regent de l’Escola de Pràctiques agregada a la Normal de mestres a Girona.
            Deixant un important llegat educatiu mor el 24 d’agost de 1933 a Girona a l’edat de seixanta-sis anys,
            El 2 de maig de 1968 s’acorda la redenominació efectiva per part del Excm. Ajuntament de Castelló d’un carrer amb el nom de “Maestro Canós” que ja havia estat proposat en 1960 i el 31 de maig del mateix any, els seus alumnes de Castelló li rendeixen un merescut homenatge.