A SANTA CECILIA.
Este escrito publicado por Ernesto Ferrando en su libro "Una Llocà", recopilatorio de cuentos o anécdotas sobre gentes y temas de Paterna. En este que publicamos, se refiere a A
gustí Andreu primer abanderado del centro musical.
La porta te la clau al pany
i Paqueta que ve presurosa, óbri i aguaita:
-¡Doloretes.. .!
¡Doloretes... !
-¡Entra, que no puc eixir!
Estic fent el diñar.
-Deixa-ho tot i anem á
«vore» la música allí ais "quatre cantons" ¡¡Corre!!.. .
-Deixa que amague este tros
de conill, no vinga un gat i s'el ernporte: pero ¿a que tanta pressa?
-Corre, anem; es que
avui'strenen la bandera, i P«abanderao» es Gostinet el carnicer (Tot assó fa
vora cixanta anys, o sin-se vora).
En efecte, la «música» havia entrat per lo carrer Major
«tocant» un airós «paso-doble» i portava per davant al no menys airós abanderat
Gostinet Andreu, lo mes templat d'el poblé (segons deien les dones) amb lo
bigot de Margues guíes, lo cabell rigat, amb ralla partida al mitg, sos guants
blancs i banda de Mista blanca amb flocades d'or, marcant el pas al ritme d'el
«pasodoble >> i la bandera tiessa sobre la bandolera de xarol,
sos-tenguda amb la ma dreta i flamejant al vent, com diria algún poeta.
Quan arrlbava a un cantó, pareixia qu'anava a seguir al
recte, pero, girava sobre'l taló com un militar a la veu mandant.
-¿Estás mirant, Doloretes? .. No hi haurá en tota la
contorna cap de poblé que nos guanye a «abanderao».
-I ¡qué bandera mes bonica! ... «Anda» la torre li han
possat tota «brodá» ... ¡Ai! .. . el meu diñar qu'está a mitant fer, me-n vaig
«correguent».
Ja no usaven els músics la vestimenta amb la que jo,
xiquet, els havia conegut: faixa blava amb borles, sobre la guerrera i ros
blanc amb plumeret com els soldats d'aquell temps). Era la testa de Santa
Cecilia i després de la missa resá qu'havien celebrat, presidida per un quadre
amb la'stampa de la Santa i amenitzá (¿?) per la banda que tocava a l’entrá de
la església, es feu el «pasacalle» i després de deixar el quadre de la Santa en
la fusteria de Micalet Mir, (avui Casino Musical) on passava'l reste d'el any i
la bandera en casa Gostinet, se-n anaven els músics a menjar-se en pau i
germanor un bon diñar remullat amb cosa que no era aigua clara per que ho
portaven els «educandos» de ca Uiso'l arrler i tenia'l color molt obscuret.
Quan anaven de remat, darrere les magdalenetes i rollets,
tampoc era aigua fresca lo que bevien , més ve semblava aigua ardent, per lo
que sempre havia .algú que altre que am dos peus no podia anar a casa i tenien
que ajudar-li els peus de'ls bons amics pa que no's quedara per lo camí...
-A... ascolta, Paco. ¿Esta nit... hi ha ... ni ha.. .
academia?
-La académia te la tara la teua dona ara quant aplegues a
casa.
A Gostinet mai el viu marejat a pesar de que si en lo
Casino (que ja no estava damunt de casa Faba) el convidaven a beure, li
agradava servir-se en lo got gran i l'aigua en la capeta, pero li-n sobrava,
perque després d'apurar'l aiguardent, sucava la punteta d'el dit menut en
l'aigua de la capeta i llepava la gota que li caía.
Apart d'estes xicades, era molt bona persona; tenia'l cor
(segons deia la jent) com un meló de tot l'any i ,en vore una llástima li
ploraven los ulls i per aliviar-la, sempre cavaller, se desprenía de lo que no
l¡ sobrava.
-Está'sprá hi ha «serenata» en la plaga, se sentía dir.
Este concert, es feia sobre'l pis de térra, entre la redona
font de quatre xorros i la casa d'el poblé (Ajuntament) on formava racó la
plaga perqué en lo que avuí es mercat, havien dos cases que sobre-eixien fins
prop de la porta de la església.
Gostinet, com no tocava «asturment» se procurava una vareta
i cuidava de que la xicalla no estorbara ais que tocaven.
-Tú, mocos molt de mut i cap a tora... a tocar-te'ls mocs i
l'amenagava amb la vareta -Tú, monyút... tora d'ahí.
I, prou d'assó per ara.
 |
| Ernesto Ferrando Mir. |
Ernest Ferrando "d'el moli"
Paterna
any 1958
Comentarios
Publicar un comentario