miércoles, 8 de marzo de 2017

SILVIA LA COMADRONA. de Alejandro Llabata Lleonart


        A LA DONA TREBALLADORA.






            Paterners de Paterna: 

          Silvia Nadal Benavent.





Si hi ha un fet natural que distingeix els homens de les dones és la possibilitat de concebre i tindre fills. Per això mateix, hui que és el dia de la dona treballadora m'agradaria parlar de una dona que, encara que no va nàixer a Paterna, les circumstàncies  la varen dur a viure al nostre poble, on es va integrar perfectament al lloc on durant tota la seua vida va exercir el noble ofici de comare. Parlem de Sílvia Nadal Benavent. Nascuda a Polinyà el Xuquer el 13 de desembre de 1897, no fou fins a principis dels anys trenta quan es va establir a Paterna. Al tractar-se d'una persona forastera i, per tant, no tindre a Paterna cap de malnom heretat per tradició familiar, com no podia ser d'una altra forma, l'alies que se li va imposar va ser el del seu ofici. D'eixa manera se li coneixia en tot el poble com "Doña Silvia la comadrona", o també com a "Sílvia la comare"

Hem de remuntar-nos a l'antiga plaça del Poble, tota empedrada i circumdada per una fila d'arbres d'ombra. A la casa que, des de la plaça del poble donava inici al carrer mestre Soler, enfront de l'antic Ajuntament i al costat del casino de la plaça i de la funerària Moreno vivia na Sílvia en companyia de la seua germana Amparo. A la façana de la casa hi havia la publicitat del cinema Palafox on s'anunciaven les pel·lícules que s'anaven a emetre la setmana propera, així com l'horari de les diverses projeccions que s'anaven a dur a terme.

El seu ofici, que de per si era imprevisible, feia que no tinguera un horari fixe de forma que en qualsevol moment a sa casa es presentava un marit, un pare o un fill que reclamava els seus servicis d'una manera immediata. I ella s'ho deixava tot per a anar a atendre un part incert, allà on fora. I per a arribar al lloc on vivia la partera qualsevol mitjà de transport era vàlid: Un sis-cents, un  huit-cents cinquanta, la part de darrere de una bicicleta o d'una moto... No tenia por a res, car el més important era arribar quan més prompte millor a casa de la partera. I donava igual on fora i la condició social de la família en qüestió. A tots els tractava per igual. I inclús si hi havia alguna família que, per les seues circumstàncies no podia pagar els seus servicis, donava igual. Els prestava gratuïtament.



A la izquierda Doña Amparo (su hermana), a la derecha Doña Silvia.


Era una dona molt pietosa. Va pertànyer a la Junta directiva de la Confraria del Perpetu Socorro de Paterna. A més a més era una de les poques persones que guardava la clau de l'església a sa casa de forma que, qualsevol florista, llumener o fotògraf que tingueren necessitat d'entrar al temple no tenia més que cridar a la porta de sa casa i ella o la seua germana molt gustosament li la facilitaven. Jo mateix, recorde haver anat, amb nou o deu anys d'edat a per la clau a sa casa per a tocar el primer toc per a anar a algun enterro a les quatre de la vesprada d'algun tòrrid més de juny o juliol.

Ens va deixar el 16 de maig de 1986, quan tenia 89 anys d'edat. L'ajuntament de Paterna, en sessió plenària de 30 de març de 2009 va aprovar una bossa de retolació de carrers amb noms de paterners diversos, per a quan hi haja necessitat de retolar un carrer amb el nom d'algun paterner, fer us d'ella. En eixa llista el segon nom que apareix és el de Sílvia Nadal Benavent.


DEL BOLG ESCRIURE PER A NINGÚ, de Alejandro Llabata Lleonart 

No hay comentarios:

Publicar un comentario