MANOLO GUILLEM "EL GALLO".

ELS DARRERS ROMÁNTICS AL POBLE... “EL GALLO”

Este escrit de Paco Ferrandis, que tant i bé escriu sobre els nostres records de Paterna, fa un recordatori a una persona entranyable del nostre poble. També va ser publicat este articule en l'Anuari el Testar de Paterna.

No!... No us parlare del mític i antic matador de bous. Es tracta d'un altre Gallo i amés a més de Paterna. Concretament es tracta de Manolo Guillem “El Gallo”, fill del tio Enrique y la tia Pilar...els de I'Hostal de la Placa.

Senzillament us parle d'eixe personatge que setmana a setmana i any darrerre d any, vegeu repartint tranquiHament, reposadament, sense presses, pero també sense pauses, productes de neteja i IIeixiu per uns quants establiments dels voltans de Paterna i Benimamet, fent-se servir per a eixe treball, d'un carro que va arrossegat per un animalet.

El podeu vore sempre dalt del carro assentat al seient (...o si voleu, I'asiento, que no es cuestió de fer polemica), amb'una cama estirada que descansa al Ilarg d'una de les barres, i I'aItra penjant en I'aire, anant molt en compte de no tocarla roda.

Si fa fret a I'hivern, el veus amb roba d'abric, si plou, el veus cobert a I'impemeable, i si es a I'estiu o fa bon temps, anirá en camisa de manega curta o d'esport. Encara que calfe molt el sol, mai no anirá al cos descobert fent el Tarzan, tal volta per prudencia o per decencia com cal i com Ii recomanaria sa mare -sense dubte- quan ell era menut...

           -FiII, no está gens bé que s'ensenyen les vergonyes per Io carrer... 

I així ho fará Manolo recordant els consells de sa mare. Com a molt, anirá amb'uns pantalóns curtets d eixos que ara són moda i a més a més, ajuden a suportar els calors i els ponents.

Com dic, I'imatge reposada de Manolo dalt el carro, va amb consonancia a I'haca que I'ajuda amb el repartiment. Ella está assabentada que el Gallo i la seua familia la necessiten, que es com un element més a la casa i encara que la vegeu al capbaix i mirant a terra com si acaminara enfadada, no es així, ella va tirant i arrossegant del carro amb molt d'orgull, per que sap que es útil als seus, i ademés, també es conscient que es dels pocs animals que queden al poble, que es poden passejar tots els dies ni mes ni manco que per La Carretera, per eixa vella carretera que ens du a Valencia i en la que ja fa uns quants anys també es passejaven els jovens...un dells quasi segur que era Manolo, que ara Ii porta els ramals.

Manolo, jo no sé molt bé la ruta que portes, ni el temps que estás fent este treball, si que sé que ja abans que tu anava el teu pare i també els teus germans. Podriem dir que sou exclusius en lo vostre i pels anys que veniu fent-ho, es segur que la parroquia la teniu ben bé satisteta i ben bé servida (en els temps que corren, aqueII que no compleix I'aparten i es queda pel camí), es per aixó que tu sense pensar-ho, amb el teu eixemple, te estás carregant les estadistiques i estudis de mercats, demostant que encara hi ha gent que es rebel-Ia front un consumisme bestial, i que no escolta els cántics de sirena que ens envíen constantment des de la tele. Gent com tu, a qui no Ii fan ni punyetera falta... “las furgonetas de gran cabida y de gran velocidad, exclusivas para un reparto más rápido y eficaz”, per a poder guanyar-se el pa i tirar endavant. I que el teu carro, aixó sí, complint amb rigor en la Ilei, porta els espills retrovisors, els trianguls de perill, les rodes de goma per no foradar I asfalt, i tot alló que pertoca. I al mateix temps, es colzeja de tu a tu amb potents automovils que al passar pel teu costat acceleren soltant una fumaguera negra pel tub d'escapament, mentre el conductor fa sonar el claxon insistentment, i renega i renega (...renegem), dient, que no hi ha dret a que les tortugues vagen perla carretera.

Está molt clar que tu no t'amoïnes ni I'haca tampoc, que pense que pels seus endins i amb el seu llenguatge característic dira...¡Soo...no corregueu tant que no hi ha fool, i continua xano xano perla vorera dreta de “La Carretera”, com está manat.

Fa uns dies vaig viure alló que estic contant i vaig riure de debó. La cua que duies al darrere era impressionant. Com que tot el carrer es de ratlla “contínua”, ningú no volia avancar-te...i vull pensar (també per romanticisme) que seria per respecte i admiració al teu carro, encara que si he de ser-te sincer, pense que mes bé ho seria per por a les denúncies. De tota manera Manolo, a mi que anava un poc “de cap”, com sempre, em feres pensar si els equivocats no seriem tots nosaltres, i la raó estaría del teu costat.

En creuar el carrer et vaig saludar i tu com sempre, amb la cara sonrient, menejant el cap Ileugerament i alcant la ma, em digueres: ...¡Ieee...bon dia!...¡Anem anantl... I es veritat, tu anaves i vas anant anys i anys fent el mateix, altres no arribem mai a temps per molt que correguem.

Podriem dir Manolo, que eres un dels darrers romántics que queden a Paterna, amant dels animals. Ho demostres per la manera que tens en tractar el teu carro: els aparells Iluents i engreixats, la caixa sempre neta i pintada, i el teu animalet, com no, mimat i ben cuidat, i els cabells Ilargs i ben estirats. Estic segur que quan arribes a casa, alló primer que farás será, descarregar-Ii el pes, i amb molt d'afecte i estima, Ii torcarás la suor, Ii passaras la ma pel coll i pel cap, i donant-Ii les gracies Ii dirás: ¡Fíns demá companyera, que descanses...!

Escoltant tot acó més d'un es segur que pensara... ¿Este que vol...que tornem tots al carro?.

No us espanteul... Per descomtat que no estic a la recerca del carro com el Manolo Escobar. Jo soc el primer que no vol tornar al carro, i a més a més si pot ser vull tindre un bon auto. Ara bé, persones com I'amic Manolo son d'aquells que em fan reflexionar si ara no anirem tots massa accelerarts (com molt be diu ma mare: ...tots aneu a lo loco, a lo loco). Si no estarem tot el món patint un excés de pressings í footíngs, i alló que hauriem de fer en realitat es, com feiem abans, viure la vida molt més tranquiHament, assossegarse, no correr tant i passejar més.

Disculpam Manolo per I'atreviment d'haver entrat en la teua intimitat, pero algo dins de mi m'obligava a manifestar-te públicament la meua simpatia. En un món carregat d intolerancia, en el que a tot el món Ii molesten els galls del veí, el gos del veí, i el gat del veí, alló de vore la teua “estampa” pels carrers del poble dalt el carro i amb els ramals de I haqueta a la ma, em donen ganes de cridar fort i dir-te com a aquell antic Gallo...

¡Torero!...¡Torero!...¡Torero!

       Un abrac amic.  Paco Ferrandls