PATERNA
de Francesc Camps.
Ceramistes i terrissers,
arquitectes i alquimistes,
estudiosos i guerrers,
perpetuant les
conquistes.
Mil dos-cents
trenta-set,
any grandiós en la
història,
el cristianisme
arremet,
al musulmà i la seua
glòria.
El nostre rei, cristià
i dur,
insigne, En Jaime
primer,
rei tan just, i tan
feroç,
ens tornaria l’honor,
nostra llei i el nostre
fur.
Vencedors i vençuts,
en la ciutat de
Paterna,
van laborar, quasi
junts
amb una complicitat
interna.
Este rei, va ser que
designaria,
als Artal de Lluna, com
feudals,
dos-cents anys, governarien,
per al regne, bons cabals.
Bons tributs
recaptarien.
Anys florents i de
riqueses,
de la ceràmica d’ací,
molt bones i belles peces,
amb la seua fama es
vendrien,
per la qualitat de les
remeses.
Després d’anys de
prosperitat,
en el segle deu i sis
governant un altre
feudal,
que era l’Infant Enriq,
va començar una
decadència,
i Paterna, se’n va anar
a pic.
L’expulsió dels
musulmans,
va portar a la
despoblació,
amb els embolics i excessos,
es va agreujar la
situació,
destruint tots els progressos.
I a pesar dels pesars,
Paterna s’a fet i refet,
de grans lluites i
avatars.
Ha recorregut un gran
tram
amb la quantitat de
races
que han dormit en el
seu llit,
i aplacat la seua fam.
De tot ens queda
constància,
comptada per escrivans,
els fets de màxima
importància.
Pel cultiu de l’arròs
es patia el paludisme,
que era malaltia atroç.
I es va cultivar a bon
ritme
bledes, encisams i
cols.
En el segle deu i nou,
l’auge va ser a laborar
i també a cultivar
cereals, vinyes i
taronges.
L’economia, que es mou.
Que va ser el seu motor
la fluïdesa del
transport,
del modern tren, amb
port,
i la força del vapor.
És hui, la Paterna
nova,
la del segle vint, i
vint-i-u,
la que la seua ànima
renova,
la que es torna exigent,
molt vigorosa i
florent.
Honrant el passat morú,
i el cristià, de la
seua gent.
Coronat el nostre
escut,
amb les armes dels de
Lluna
i les barres de
València i Aragó.
Que tenim també, per
fortuna,
restes, d’antiga
fortificació.
La nostra torre, bella
i moruna,
cantada en el nostre
himne,
i present, en el nostre
blasó.
I com versaria jo,
en esta llegenda, se
sap
per a sentir-se
orgullós,
que, com Paterna, cap!.
Francesc Camps
No hay comentarios:
Publicar un comentario