PATERNA, DE FRANCESC CAMPS.

PATERNA

de Francesc Camps.

Ceramistes i terrissers,

arquitectes i alquimistes,

estudiosos i guerrers,

perpetuant les conquistes.

Mil dos-cents trenta-set,

any grandiós en la història,

el cristianisme arremet,

al musulmà i la seua glòria.

El nostre rei, cristià i dur,

insigne, En Jaime primer,

rei tan just, i tan feroç,

ens tornaria l’honor,

nostra llei i el nostre fur.

Vencedors i vençuts,

en la ciutat de Paterna,

van laborar, quasi junts

amb una complicitat interna.

Este rei, va ser que designaria,

als Artal de Lluna, com feudals,

dos-cents anys, governarien,

per al regne, bons cabals.

Bons tributs recaptarien.

Anys florents i de riqueses,

de la ceràmica d’ací,

molt bones i belles peces,

amb la seua fama es vendrien,

per la qualitat de les remeses.

Després d’anys de prosperitat,

en el segle deu i sis

governant un altre feudal,

que era l’Infant Enriq,

va començar una decadència,

i Paterna, se’n va anar a pic.

L’expulsió dels musulmans,

va portar a la despoblació,

amb els embolics i excessos,

es va agreujar la situació,

destruint tots els progressos.

I a pesar dels pesars,

Paterna s’a fet i refet,

de grans lluites i avatars.

Ha recorregut un gran tram

amb la quantitat de races

que han dormit en el seu llit,

i aplacat la seua fam.

De tot ens queda constància,

comptada  per escrivans,

els fets de màxima importància.

Pel cultiu de l’arròs

es patia el paludisme,

que era malaltia atroç.

I es va cultivar a bon ritme

bledes, encisams i cols.

En el segle deu i nou,

l’auge va ser a laborar

i també a  cultivar

cereals, vinyes i taronges.

L’economia, que es mou.

Que va ser el seu motor

la fluïdesa del transport,

del modern tren, amb port,

i la força del vapor.

És hui, la Paterna nova,

la del segle vint, i vint-i-u,

la que la seua ànima renova,

la que es torna exigent,

molt vigorosa i florent.

Honrant el passat morú,

i el cristià, de la seua gent.

Coronat el nostre escut,

amb les armes dels de Lluna

i les barres de València i Aragó.

Que tenim també, per fortuna,

restes, d’antiga fortificació.

La nostra torre, bella i moruna,

cantada en el nostre himne,

i present, en el nostre blasó.

I com versaria jo,

en esta llegenda, se sap

per a sentir-se orgullós,

que, com Paterna, cap!.

Francesc Camps