miércoles, 4 de febrero de 2015

PATERNA, DE FRANCESC CAMPS.


PATERNA

de Francesc Camps.






















Ceramistes i terrissers,
arquitectes i alquimistes,
estudiosos i guerrers,
perpetuant les conquistes.

Mil dos-cents trenta-set,
any grandiós en la història,
el cristianisme arremet,
al musulmà i la seua glòria.
El nostre rei, cristià i dur,
insigne, En Jaime primer,
rei tan just, i tan feroç,
ens tornaria l’honor,
nostra llei i el nostre fur.

Vencedors i vençuts,
en la ciutat de Paterna,
van laborar, quasi junts
amb una complicitat interna.

Este rei, va ser que designaria,
als Artal de Lluna, com feudals,
dos-cents anys, governarien,
per al regne, bons cabals.
Bons tributs recaptarien.
Anys florents i de riqueses,
de la ceràmica d’ací,
molt bones i belles peces,
amb la seua fama es vendrien,
per la qualitat de les remeses.

Després d’anys de prosperitat,
en el segle deu i sis
governant un altre feudal,
que era l’Infant Enriq,
va començar una decadència,
i Paterna, se’n va anar a pic.
L’expulsió dels musulmans,
va portar a la despoblació,
amb els embolics i excessos,
es va agreujar la situació,
destruint tots els progressos.

I a pesar dels pesars,
Paterna s’a fet i refet,
de grans lluites i avatars.
Ha recorregut un gran tram
amb la quantitat de races
que han dormit en el seu llit,
i aplacat la seua fam.
De tot ens queda constància,
comptada  per escrivans,
els fets de màxima importància.

Pel cultiu de l’arròs
es patia el paludisme,
que era malaltia atroç.
I es va cultivar a bon ritme
bledes, encisams i cols.

En el segle deu i nou,
l’auge va ser a laborar
i també a  cultivar
cereals, vinyes i taronges.
L’economia, que es mou.

Que va ser el seu motor
la fluïdesa del transport,
del modern tren, amb port,
i la força del vapor.

És hui, la Paterna nova,
la del segle vint, i vint-i-u,
la que la seua ànima renova,
la que es torna exigent,
molt vigorosa i florent.
Honrant el passat morú,
i el cristià, de la seua gent.

Coronat el nostre escut,
amb les armes dels de Lluna
i les barres de València i Aragó.
Que tenim també, per fortuna,
restes, d’antiga fortificació.
La nostra torre, bella i moruna,
cantada en el nostre himne,
i present, en el nostre blasó.

I com versaria jo,
en esta llegenda, se sap
per a sentir-se orgullós,
que, com Paterna, cap!.



Francesc Camps